Seny a preu d’or

S’ha escrit força darrerament comparant Euskadi i Catalunya, posant els bascs com a exemple de seny, centralitat i bona gestió. Comparació absurda. El seu concert econòmic és un pacte sostingut d’antic per apaivagar qualsevol insurgència. Ara ja els està bé a (quasi) tots, i són modèlics a ulls interessats. Mort el gos, acabada la ràbia.

Aquí no hem viscut fase violenta, el nostre tarannà és un altre. Anem amb el lliri a la mà, però a molts que hem cregut en una possibilitat d’entesa ja ens ha caigut la flor fa temps; sembrat n’està el terra avui. Comparem sols el greuge que patim espoliats com a vil colònia, escanyada la gestió legítima del Parlament, castigada la llengua dia rere dia... És el seny, que no té preu, i no la rauxa qui ens dóna alè per travessar la línia roja; qüestió de pura supervivència, per a tota la comunitat humana que habita a Catalunya, siguin d’on siguin.

A Euskadi viuen bé. Nosaltres aspirem a més perquè se’ns tracta molt pitjor. M. COSTABELLA Barcelona