El soroll de les motos a Barcelona

Barcelona segueix sent una ciutat insuportable. Un dels principals factors d’estrès és, sens dubte, el soroll de les motos. Ajuntament, Generalitat, Govern central i institucions europees passen olímpicament de protegir els ciutadans de la contaminació acústica i sembla que ningú no és conscient de la minva en la qualitat de vida que aquesta implica. En les vies més transitades (on hi vivim gent, agradi o no) pot arribar a comportar cert grau d’infelicitat, mescla de la interrupció sistemàtica de qualsevol activitat intel·lectual i del bloqueig continu del descans necessari després de la jornada laboral. Tot això es pren literalment a broma per les institucions, que no són conscients que aquest greu conflicte manté una immensa massa de ciutadans que viuen dia rere dia fets pols.

Tan poderós és el lobby dels fabricants de tubs d’escapament trucats? Com és que als posseïdors d’una Harley Davidson se’ls permet tot? Com és que s’és tan estricte amb les emissions de CO2 (i no ho és mai prou!) i tan laxe amb les emissions de decibels? Per què la cultura del soroll està tan arrelada als països del sud d’Europa? Segurament em contestaria la portaveu de l’Ajuntament dient que cada any multen milers de conductors per contaminació acústica, però això és com pretendre eradicar la fam del món només amb obres de caritat.

Cal abordar el problema des de l’arrel, des del procés de fabricació fins al moment de la venda i posada en circulació d’aquests vehicles. No podem regular els decibels que emet la gent trasbalsada que parla a crits o que transita èbria a altes hores de la matinada bramant pel carrer, però sens dubte sí que podem regular els decibels que emeten les motos perquè són objectes manufacturats que es troben sotmesos a una regulació suposadament estricta. Però de moment no hi ha cap voluntat de fer-ho. JORDI AGELET CANO Barcelona