PASATIEMPOS

HORITZONTALS

1 Pesques coralls. Deixar anar líquids vermells per un tall. 2 Fures sense cap ni peus. Treu la llengua per lloar els poderosos. S’infla i es torna a inflar. 3 Aneu pels bars a l’encalç de criatures de la nit. Afinis un teixit de seda fregant-lo lleugerament. 4 L’engreixava en presència d’un nus força complicat de desfer. Anada i tornada de gronxador. 5 El gran Mèxic. La poma més monàrquica. Ester Arquimbau Cavallé. 6 Feridures que fan el salt si persegueixes un poli. Plantes herbàcies perennes de les compostes. Centúria. 7 Pronunciaré el teu nom. Que es mouen molt. Típica actitud del paleta dropo. 8 Est. L’empenyé a declarar el seu amor unilateralment. Capo militarment. 9 La més trencadissa de l’alfabet. L’element químic més colossal. Manejo només els que vocalitzen. 10 Acumulació. Aquest resulta de tracte execrable. Mines sense cap ni peus. 11 Simfonia que foragita la Sònia. Fosc, que no deixa passar la llum. Antiguitats vitals que poden ser de pedra o de la innocència.

12 Us ho passeu molt bé a la Pedrera. En un cert sentit, d’aquesta manera. Pot destapat. 13 Cosa aprofitable. Passi les hores al costat del malalt.

14 Poden ser per cent o un nombre determinat. En unc ert sentit, allò que busca constantment el presumit.

VERTICALS

1 Guarim a còpia de pernil. Deprimit. 2 Voli d’un costat a l’altre i en eixams. S’omple de plantes. 3 Clos disposat per a tenir-hi un combat. Indoeuropeu com en Vatanen. L’aprimin de la punta. 4 As. Les belles més oníriques. Dalt, però sense vocalitzar. 5 Els cursos fluvials, encara que estiguin secs. 501 a l’entrada de Dinamarca. Que es mareja fins a fer-se gairebé odiós. 6 Esquivà. Transport públic. 7 Ho conec, i és al sud-est. Persona que ja coneix alguns dels secrets d’una matèria. Principi atributiu. 8 Que ve de gust. Neci, i sense cap relació amb el fornici. Nitrogen. 9 Polsim blanc que alegra les carns. Protecció. Quinz-è.

10 As. Li posa nota. Reposem imitant la forma del quatre. 11 Au present a totes les obres. Camí d’embriac. Ho col·loqui al calendari. 12 Cants funerals romans, mescla de lamentació i de pregària per al difunt. Fusta resinosa de pi i d’altres arbres, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat. El cor del lluç.

13 Revifa el foc tot victorejant la lletra A. Sacseig que provoca el setial d’un rei en un bassal. 14 Operació quirúrgica que consisteix a llevar una part d’un òrgan. La part de la flor que més valorem en un artista.