El fracàs de l’euro

Que el projecte europeu està avui en hores baixes es va evidenciar en els resultats del referèndum del Brexit o en l’ascens que experimenten avui arreu d’Europa partits que posen en qüestió la seva continuïtat.

És clar que hi ha molta gent que percep que en aquest projecte europeu, percebut com a escassament democràtic i tecnocràtic, alguns hi surten guanyant o perdent més que altres. Entre aquests darrers, els països de la perifèria i unes classes treballadores i populars que ja han estat prou castigades per la gestió que s’ha fet d’una crisi que ells no han provocat.

La Unió Europea ja va néixer amb uns vicis estructurals, entre els quals l’error que va suposar avalar un tractat com el de Maastricht, que ha estat una forma subtil d’imposar el neoliberalisme obligatori a la zona euro i una moneda única construïda en favor dels interessos d’Alemanya, que avui s’han evidenciat en la mala gestió que s’ha fet de la crisi. A això cal afegir-hi els recels que desperta la posició hegemònica d’Alemanya o el seguidisme envers els interessos de la política dels Estats Units, com s’ha pogut veure en l’opac i lesiu tractat del TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions) o en l’intervencionisme equivocat que s’ha dut a terme a l’Orient Mitjà.

Pretendre desqualificar sense més com a “populistes” tots aquells que avui rebutgen la UE, sense prendre’s la molèstia d’examinar-ne les causes, em sembla excessivament simplista.