Conductes dictatorials

Dos articles publicats a La

Vanguardia m’han fet reflexionar. Són els articles del senyor Antoni Puigverd (“Fraternitat inesperada”, Opinió, 7/XI/2016) i del senyor Josep Miró (“Un país en destrucció”, Opinió, 7/XI/ 2016). Ja fa temps que m’he qüestionat el canvi polític del nostre país, em preocupa molt.

Sóc militant d’Unió des de fa molts anys, i tinc la visió pròpia d’aquest –ho dic perquè m’entengueu–. Si entrem en una dictadura d’esquerres, podrien imposar sota la seva ideologia com hem de caminar. Això ja ens passa a les dues cases grans del catalanisme de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Josep Miró ho descriu molt bé, i fins i tot parla dels programes d’entreteniment dient que hi ha missatges subliminars per a conductes. I conclou: “I alhora anar destruint el país que anàvem fent”.

Puigverd parla de la solidaritat del gruix de la societat i de la diferència amb els polítics. Evoca els clàssics: “On hi ha el bé, hi ha la meva pàtria”. Magnífic! Conclou: “No és la pàtria dels crits la que guanyarà el futur, sinó la de la fraternitat”. Tant de bo tingui raó, però el bé ens l’hem de guanyar també en la governança.

No deixem que cridin i amenacin fent-nos por les forces polítiques minoritàries del nostre país. És un adoctrinament i un govern dictatorial que no ens mereixem. Tinguin seny i actuïn en conseqüència –els que a hores d’ara tenen el poder polític i també la ciutadania– denunciant les conductes dictatorials.

DOLORS DIVÍ ALASÀ Subscriptora Mataró