El futur de Cuba

La mort de Fidel Castro ha generat debats i opinions diverses sobre la seva figura política. Ningú nega la seva importància històrica. No obstant, hi ha qui el qualifica de dictador, hi ha qui el considera un revolucionari. Hi ha cubans que el veneren per la seva lluita contra la pobresa, hi ha cubans que l’odien i que van decidir exiliar-se a altres indrets del món. Segurament tots tenen raó.

Les reformes que va implementar Castro a partir de la seva arribada al poder l’any 1959 van permetre l’accés a l’educació i a la sanitat a tota la població i la disminució de les diferències entre rics i pobres. Encara avui el sistema sanitari cubà és reconegut a nivell internacional, així com la seva taxa d’alfabetització. En canvi, el govern de Castro també ha significat la manca de llibertat d’expressió i de democràcia.

El futur de Cuba després de la mort de Castro és una incògnita. Desitjo, evidentment, que Cuba es converteixi en una democràcia amb llibertat d’expressió i accés a la informació. Però en un país com el nostre, on tot just s’ha fet un recapte d’aliments, també faríem bé si utilitzéssim la llibertat que tant valorem per reclamar que aquí les desigualtats han de deixar d’eixamplar-se i que l’accés a l’educació i a la sanitat són drets essencials que cal garantir a tots els ciutadans.

MARISOL GEGÚNDEZ

Barcelona