Educació solidària

On ha anat a parar aquella gent generosa que feia costat a les persones pobres? Tinc 11 anys i vaig participar en el Gran Recapte d’Aliments. Em vaig quedar al·lucinada de la quantitat de ciutadans que no volien col·laborarhi, que buscaven excuses per no donar ni un litre de llet o que deien que no tenien diners. En canvi, una senyora gran ens va donar tres carros grans plens d’aliments. Ella sabia el que era passar gana i no volia que més persones passessin pel mateix.

Si tots sabéssim el que és tenir gana i no poder menjar res, crec que reflexionaríem i ens ho pensaríem dues vegades abans de dir que no. També li vam preguntar a un nen d’uns 9 anys si volia col·laborar. Ell ens va dir que sí, tot i que només tenia dos euros que li havien donat els seus pares per comprar-se unes llaminadures. Quan anava a pagar, va veure que no li arribava i automàticament va deixar les llaminadures per poder comprar l’aliment. Va comprar els seus cereals preferits i ens els va donar molt orgullós. Si tots poséssim el nostre gra de sorra i eduquéssim nens i nenes generosos, el món seria diferent.

NÚRIA CERVELL MATOS

Barcelona