El mèrit de la transició

El temps no perdona, cada any que passa quedem menys testimonis actius de l’època de la transició, del moment històric en què Espanya va passar d’una dictadura a un sistema democràtic multipartidista. He calculat grosso modo que som gent gran, entre seixanta-cinc i vuitanta anys. Personalment, m’han disgustat les crítiques formulades des de fa uns mesos respecte al què i al com es van gestionar els canvis d’aquells anys.

Des de la meva perspectiva d’activista de ciutat metropolitana de Barcelona durant la transició, sóc testimoni que, errors inclosos, l’entrega i dedicació ciutadana, espontània o en partits polítics i sindicats organitzats, va ser nombrosa i generosa, ateses les circumstàncies que tots els poders estaven en mans de postfranquistes.

Els resultats: una democràcia incomplerta? Un retard enfront de les democràcies europees? Un projecte polític desfasat? Després de quaranta anys de rigorosa dictadura ho podríem haver fet millor, però crec que es va fer tot el raonablement possible. Avui dia, amb una nova generació, una societat que semblava adormida i sumida en el conformisme després de vint anys de governs democràtics té l’ocasió d’esmenar els problemes que van quedar o bé que han sorgit de nou. Bona sort, però, per favor, no traieu mèrit a la feina de la transició.

JAUME VALLÈS MUNTADAS

Sant Adrià de Besòs