La invisibilitat dels sords

És evident que des de l’aprovació de la llei d’Accessibilitat 13/2014 de 30 d’octubre s’ha avançat moltíssim a fi i efecte de “garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de persones amb mobilitat reduïda o amb dificultats d’interacció amb l’entorn”, tal com manifesta el preàmbul de la llei. El cas més evident és el de les persones amb mobilitat reduïda, ho veiem diàriament en l’espai i els equipaments públics.

No es pot dir el mateix pel que fa a les persones amb dificultats d’interacció amb l’entorn, i concretament amb el col·lectiu de persones sordes al qual pertanyo. Als sords –i parlo per mi– no ens agrada massa posar de manifest les nostres dificultats auditives, per tant som un col·lectiu una mica invisible. És cert que les associacions per a persones sordes estan treballant pel ple reconeixement dels nostres drets, però també ho és que falta encara molt camí per recórrer.

Si bé és notori que en els espectacles teatrals hi ha representacions específiques per a persones sordes i cegues, trobo a faltar que en la majoria d’equipaments públics hi hagi instal·lat l’anomenat bucle o bovina inductiva, que permet rebre el so directament als audiòfons. Sorprèn que a Catalunya, pionera en el reconeixement de drets per a persones amb dificultats, els grans equipaments públics moderns com el Teatre Nacional o l’Auditori no disposin encara d’aquest recurs. Cap cinema tampoc el té instal·lat, per tant, seria necessari que totes les pel·lícules en qualsevol idioma fossin subtitulades. Aquesta carta vol ser un toc d’atenció a la societat i especialment al Departament de Territori i Sostenibilitat i de Treball i Afers Socials perquè vetllin per l’aplicació integral de la llei d’Accessibilitat.

JOAN VICH ADZET Subscriptor Barcelona