Banalitzar el tió

Aquests dies previs al Nadal, n’hi ha un escampall pertot arreu: a les portes de les botigues, a les biblioteques, a les places; els ajuntaments organitzen cagades col·lectives i els centres comercials també. En moltes botigues, si prèviament hi has fet despesa, pots apallissar un tió. Sospito que els nens acabaran farts de fer cagar el tió, ja que, quan una cosa es repeteix tant, es banalitza i perd la seva màgia.

Perquè la màgia del tió prové de la seva singularitat: només es troba pels volts de Nadal, cada nen o cada família en té un i, en una bella metàfora del poder de l’amor, el tió només cagarà, quan arribi el dia, si tenim paciència i l’alimentem i el cuidem com el bé més preuat.

Ara, aquesta joieta de la tradició ha estat segrestada per la lògica del consum (com més millor) i moltes vegades ja no li cal exclusivitat, ni menjar ni escalfor, ni paciència per esperar que arribi el dia. Ni tampoc l’esforç d’anarlo a buscar. En té prou amb uns quants cops de bastó per cagar allò que més interessi el patrocinador. Potser val la pena una petita reflexió per ser conscients de què perdem si permetem que el tió de tota la vida deixi de ser una màgica i bonica metàfora i esdevingui un objecte més fet en sèrie i a punt per consumir.

M. ROSA CAMPS MORALES

Torrelles de Llobregat