Punt cec constitucional

Estic d’acord amb l’article de Jordi Amat (“Punt cec constitucional”, Opinió, 12/II/2017). Descriu bé el distanciament actual entre Catalunya i l’Estat espanyol i fa palesa la trencadissa del pacte constitucional del 1978. El TC, en la sentència sobre l’Estatut, va dinamitar el binomi legitimitat-legalitat que figurava en la Constitució. La Carta Magna volia que legalitat i legitimitat anessin sempre de bracet. La llei del Tribunal Constitucional de 1979 preveia el “recurs previ d’inconstitucionalitat”. Però aquest recurs es va derogar el 1985. És la raó per la qual el 2010 el TC es va atribuir el paper de tercera cambra legislativa, no escollida pel poble sobirà, sinó per les cambres espanyoles, el Govern i el Consell General del Poder Judicial, i va desautoritzar la legitimitat del poble català.

En democràcia, així ho ha dit el Tribunal Suprem britànic en la sentència sobre el Brexit el 24 de gener, es parteix del postulat que el poble és sobirà. L’Estatut del 2006 el va aprovar el Parlament de Catalunya, el Congrés i el Senat –com a representants del legislatiu espanyol i català– i va ser referendat pel poble català, que és l’únic poble legitimat que ho podia fer, segons la mateixa Constitució. Aquest postulat legitimitat-legalitat es va trencar quan el TC el va declarar parcialment inconstitucional i il·legal. Es fa difícil d’entendre!

I el que no s’entén és que alguns articles de l’Estatut de Catalunya declarats il·legals són legals i constitucionals a Andalusia i València, tot i ser idèntics als declarats il·legals a Catalunya. Com diu la dita castellana : “O todos moros o todos cristianos”.Tot plegat ens sembla difícil de justificar.

EDUARD SAGARRA TRIAS Barcelona