Per un aire net

Són les set del matí i només sortir de casa m’he de tapar el nas i la boca per la fortor de gasoil que sento. Agafo el transport públic per anar a la feina, però mentre m’espero a la parada m’he de protegir per no empassar-me una bafarada de fum negre dels autobusos que passen abans que el meu. Entro a Barcelona per la C-58 i avanço pel carril VAO, deixant enrere una corrua de cotxes aturats a l’autopista, on els únics ocupants són els seus conductors. Entro a una cafeteria a fer un esmorzar ràpid. Sort que està prohibit fumar en llocs tancats. No fa pas tant que havíem de prendre el cafè amb llet amb la cigarreta encesa d’un company de barra. Semblava impossible que es pogués canviar un costum tan generalitzat, i en poc temps, i per imperatiu legal, es va poder restringir el seu consum.

Per això avui celebro les iniciatives de l’Ajuntament de Barcelona per posar els fonaments per restringir l’ús abusiu del vehicle privat a la ciutat, per avançar en la connexió dels dos tramvies per la Diagonal, i per establir mesures per treure vehicles dels nostres carrers.

Hi ha molts vehicles sobrers que ocupen espai comú i deshumanitzen la ciutat. Entenc que hi ha gent que té dificultats per fer els seus trajectes amb transport públic i necessita el privat, per qüestió de temps i diners. Però hi ha molta gent que té el transport públic a l’abast i no considera l’opció d’utilitzar-lo en benefici de tots. En aquest darrer cas, veig més que raonable la intervenció de l’Ajuntament i la Generalitat per reconduir aquestes conductes, promocionant el servei públic i posant tota mena de paranys per dissuadir de l’ús del vehicle privat. I no oblidem que això és en benefici de tots, per fer un aire més net i millorar la nostra salut.

ANTONI MARCELÓ PI

Terrassa