Perills de Barcelona

Viure a Barcelona és estar des del mateix moment de sortir al carrer en constant perill. Cal parar més atenció quan camines que quan condueixes, perquè els conductors de vehicles compleixen, almenys la majoria, unes normes de circulació en les quals pots confiar, però quan camines, la cosa es complica.

Des del mateix moment que surts de casa teva, ja has de treure primer el cap per comprovar que no passa cap bicicleta per la vorera, perquè com no vigilis, ja t’han atropellat. Seguidament, i mentre els ciclistes et persegueixen, has de vigilar contínuament que no trepitgis cap excrement de gos dels que per desgràcia no recullen la majoria dels propietaris. Quan arribes per creuar un carrer, estem acostumats a vigilar només la direcció en què van els automòbils, però ara com et distreguis, et passa per sobre una bicicleta d’un carril bici de doble direcció. Quan has de creuar per un semàfor, no n’hi ha prou que estigui verd, també has de mirar que no vingui cap ciclista que es passi el vermell.

Quan per fi pots creuar i respirem alleujats per haver passat tants riscos ens apareix el pitjor, el que ens obliga a fer un eslàlom continu per les voreres per no ser atropellats per la gent que camina distreta mirant el mòbil. En fi, passejar per Barcelona és una odissea de la qual cal donar gràcies cada dia per haver-ne sortit indemnes.

JAUME FONT GONZÁLEZ

Barcelona