Més enllà dels 60

Acabo de llegir la carta a “A la nostra edat” (30/IV/2017). Iris, m’encanta! Molta gent m’ha dit: “A la teva edat…”. Vaig complir els 60 el 28 de març passat i em trobo jove, emprenedora i feliç i la gent normal no ho entén. És cert que, per alguna gent, els 60 o 70 és una edat de transició per esperar… Però no és cert! Vaig llicenciar-me en Psicopedagogia als 55 anys, em vaig separar a la mateixa edat (després de 30 anys de matrimoni) pensant que el món s’havia acabat i que la vida era un engany (algú havia venut de manera subliminar que tot era meravellós).

Us puc dir que es pot superar tot, que la vida és quelcom excepcional, una aventura plena de coses que, si les saps valorar, fan que cada dia sigui diferent. Soc emprenedora en tots els àmbits: professional, personal i social, i us puc assegurar que paga la pena arriscar-se.

A la meva edat tot es viu d’una altra manera. Les relacions, el sexe, la quotidianitat amb els fills, la feina i les amistats. Tot és diferent i enriquidor. És cert que deixes gent en el camí, però, a la fi, la gent que ara està amb tu és la definitiva. Ens van vendre que les dones alliberades eren les que treballàvem fora de casa, treball fora i dins ( mare, dona de fer feines, amant…), però ningú ens va dir que ells seguien pensant que el seu estatus era inamovible. No és cap retret, sé que l’home

mascle ha d’evolucionar. Però espero que ho faci aviat perquè cada cop som més les dones que volem ser considerades com a iguals dins i fora de l’àmbit professional.

M. CINTA MARÍN GALINDO Subscriptora Castelldefels