Esclavatge actual

Vaig llegir La Contra a Ehsan Ullah Khan (“L’Iqbal tenia 10 anys i vivia encadenat al teler de catifes”, 22/IV/2017), un alliberador de nens, nenes, pares i mares esclavitzats i torturats per les empreses del nostre món occidental, un món que presumeix de progrés, de drets humans, de qualitat de vida, de benestar, de llibertat... Paraules buides que emmascaren un monstre sàdic i insaciable (diner i poder) que exigeix víctimes sacrificials humanes, com els déus dels nostres avantpassats salvatges.

La realitat d’aquest món de somni és que l’altra part no civilitzada la sostenen miserables vides humanes torturades durant llarguíssimes jornades, presoners d’un treball ferotge que els imposa la cobdícia dels amos occidentals implacables.

Em costa explicar la sensació d’impotència i de tristesa en comprovar quin tipus d’humanitat s’ha creat amb captivadores i seductores paraules, cançons de sirena capaces d’adormir els sentiments de pietat i compassió contra la barbàrie, que haurien hagut de despertar les declaracions d’aquest Quixot pakistanès, l’Ullah Khan, manifestades arreu, incloses les empreses espanyoles del tèxtil més implicades.

M. DOLORS CANO

Barcelona