Recordant Wembley

Fa 25 anys de la primera Copa d’Europa del FC Barcelona. Jo aleshores havia vist el Barça guanyar només tres lligues. Era aquell Barça que quan començava el campionat hom feia el recurrent comentari: “Aquest any, sí”, per acabar la temporada amb la decepció de: “Aquest any, tampoc”. Eren temps d’evocar Guruceta quan un arbitratge ens perjudicava, temps d’invocar Neeskens quan el partit no rutllava, temps d’acomiadar els jugadors amb xiulets i mocadors, i temps on la gespa del camp havia acabat, algun cop, plena de coixins en senyal de protesta. Era, en definitiva, un Barça mediocre amb una afició de mentalitat perdedora.

Els que avui tenen l’edat que jo tenia aquell 20 de maig del 1992 han vist com el Barça assolia el

campionat de Lliga en setze ocasions, i han vist guanyar, entre d’altres preuats trofeus, les cinc Champions que avui llueixen a les vitrines del club.

Aquell gol de Ronald Koeman no només va significar la consecució del títol més desitjat, sinó que va suposar un punt d’inflexió a la història del club. Ara tenim un gran Barça, però sobretot una afició amb mentalitat guanyadora. I és això el que avui cal celebrar i a la vegada recordar a aquells que només han tingut la sort de conèixer un Barça triomfant.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

Subscriptor Barcelona