TIC i universitats, un binomi necessari
La competència digital és una demanda clau del mercat laboral, i implica repensar els processos que es realitzen a les universitats
La progressiva digitalització del món és un fet inqüestionable que ha provocat que tots hàgim hagut de desenvolupar un seguit de competències necessàries per aconseguir un determinat objectiu: des d’obrir un compte en una xarxa social a comprar a través d’una botiga on line, per exemple. Un learning by doing que no impedeix que els principals experts en gestió del talent hagin triat la competència digital com una de les que més fermament cal entrenar des de petits, durant l’etapa escolar, i fins a la vida adulta, quan l’aprenentatge continu és un dels requisits que cada cop més empreses demanden a l’hora de contractar. No en va, ja el 2006, la Comissió Europea citava la competència digital com una de les vuit competències que qualsevol jove hauria d’haver desenvolupat en finalitzar l’ensenyament obligatori, un repte que ens ateny com a país.
Com influeix aquesta progressiva digitalització del món, en general, i de les aules, en particular, en la vida universitària?
SOBRE EL TERRENY
A la xarxa Wi-Fi de la Universitat Autònoma de Barcelona es connecten diàriament 50.000 aparells diferents entre mòbils i portàtils i tots s’actualitzen amb backup. Això dona una ràtio d’1,7 aparells per alumne. A la UAB, en paraules de Jordi Hernández, comissionat de la Rectora per a les TIC, avui dia és “impensable” que les TIC deixin de funcionar ni un sol dia. “Hem concentrat tots els treballs de manteniment informàtic en un únic període anual perquè l’ús de les TIC d’alumnes, personal docent i investigador sigui ininterromput tot l’any”, prossegueix Hernández.
El Dipòsit Digital de Documents de recerca (DDD) de la UAB és el primer en el ràn- quing espanyol, 6è europeu i 18è del món. El 25% dels llibres adquirits per les biblioteques són en format digital. El 86% de les publicacions periòdiques subscrites són en format digital. “Per al curs vinent, està previst fer tot el procediment de gestió de les tesis doctorals en format digital, des de la recepció i gestió administrativa fins a la lectura i qualificació”, apunta Hernández.
Quins són els principals frens d’aquesta transformació? “No poder-la fer amb els recursos econòmics suficients”, apunta el comissionat de la Rectora per a les TIC de la UAB, qui també alerta que “no hem de caure en el parany de només canviar el format i no repensar també el procés, la veritable digitalització a la qual ens enfrontem”.
“NO
PODEM CAURE EN EL PARANY DE NOMÉS CANVIAR EL FORMAT I NO
PROCÉS”
REPENSAR EL