Humanitats digitals

Durant els darrers anys, les universitats han desenvolupat plans específics

de formació en competències digitals d’acord al marc treballat per la Comissió Europea. Una cursa que en el cas de la UPF ha derivat en un pla de formació que revisa els coneixements dels alumnes de grau, màster i doctorat en acabar els seus estudis. S’ha procedit tanmateix a la digitalització de recursos i a la implementació d’unes dinàmiques de treball que basen l’adquisició de coneixement en les possibilitats que ofereix la tecnologia, tot incorporant metodologies de recuperació, anàlisi i interpretació de dades, producció digital, etc. “A la UPF, fins i tot les Humanitats Digitals tenen un paper destacat i en vies d’expansió”, afirma Manel Jiménez, director del Centre per la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK) de la UPF. La universitat promou la incorporació de la tecnologia en els projectes dels seus alumnes. En un aprenentatge que potencia el model de learning by doing, s’incentiva l’ús de les eines digitals i es posen recursos tecnològics a l’abast d’un estudiant que, ara, en paraules de Jiménez, “se situa al centre de l’aprenentatge i esdevé desenvolupador de continguts”. La digitalització de les aules, per tant, també ha transformat la manera d’aprendre dels universitaris, “que ara poden consultar múltiples fonts, contrastar-les, generar els seus propis continguts, etc.”, i la manera d’ensenyar del docent, “que ja no és aquell que impartia la classe de forma magistral, sinó qui guia l’estudiant a través d’aquesta navegació entre recursos i en aquest procés de producció de coneixement”, quelcom que, entre altres, ha donat com a resultat les flipped classroom, o sessions en les quals es porta a la pràctica, amb l’assessorament del professor i els companys, tota aquella informació adquirida prèviament a casa a un nivell més teòric