Els estudiants de totes les carreres han d’entendre el valor de les dades
Hi ha qui diu que les dades són el nou cru. Al seu voltant proliferen nous negocis, i calen noves eines que ajudin a refinar-les. Una tasca per a la qual es necessitaran experts en tecnologia, però també gent de lletres o de ciències socials. “Economistes, politòlegs, lingüistes capaços de crear nous productes, basats en les dades i que donin respostes per a cada àmbit de coneixement”, explica Pujol.
Cal incloure continguts tecnològics en els temaris de les carreres de lletres?
Cal analitzar cap a on va la societat; cap a quin escenari van els negocis i les empreses. I estem anant cap a una progressiva digitalització i valorització de les dades. Per tant, totes les carreres han d’entendre aquest valor. La data literacy –el fet d’entendre què són les dades i com aquestes afecten cadascun dels àmbits de coneixement– hauria de ser una competència transversal. Perquè això pot tenir valor en la Filologia, la Filosofia, el Periodisme... Els nous mercats, els nous negocis i els nous llocs de treball es basaran, cada cop més, en les dades. Només cal veure la transformació digital que duen a terme les empreses, que cada vegada les tenen més presents.
Hi ha qui diu que, en el futur, els llicenciats en Filosofia sortiran de la facultat sabent programar una intel·ligència artificial.
Segurament no estaríem parlant de la programació tal com l’entenem ara. Fa poc, Peter Norvig, chief data officer de Google i tot un referent en intel·ligència artificial, expli- cava com seran els llenguatges de programació a mitjà termini. Parlava dels llenguatges declaratius, en què tu, a l’ordinador, no li donaràs les instruccions de programació a les quals estem acostumats en l’actualitat, sinó les funcionalitats que en vols obtenir. I, automàticament, es crearà el codi associat. Això democratitzarà la programació. Això succeirà. Perquè nosaltres volem treballar amb dades i, per treballar amb dades, necessitem eines que treballin amb dades, i això només es pot aconseguir fent programes. La intel·ligència artificial ens acompanyarà en aquest camí cap a la programació declarativa i els programes que actuen sobre les dades i que responen al que volem.
La UB és la primera universitat catalana amb un vicerectorat dedicat a la transformació digital.
Aquest tema no formava part de les agendes dels rectors. I el vicerectorat posa sobre la taula aquestes noves necessitats. I la manera d’instrumentar-ho. Però caldrà fer canvis en els plans d’estudis, per a la qual cosa serà també necessària la validació de l’Agència Nacional d’Acreditació, pel ministeri central. Empenyem, però, en aquesta direcció. Fer canvis petits, com ara introduir una competència nova, no té per què suposar un daltabaix. Cal, tanmateix, que l’organització s’alineï i vegi el valor: de fet, és també un canvi de cultura. Les universitats han d’entendre què és el que es demana i què s’espera d’elles. (Cada cop més, apareixen, des del sector privat, universitats que ofereixen formació per cobrir una demanda del mercat que les universitats de sempre no cobreixen, per exemple en data science). L’exemple a seguir és Berkeley, que ha decidit que l’assignatura de data
literacy sigui transversal a totes les carreres. Aquest és el camí que totes les universitats hem d’acabar recorrent.
Els estudiants de lletres són conscients de la seva importància en l’àmbit tecnològic?
Cal transmetre als alumnes el valor de les dades; unes dades que, sovint, ja no es troben en els llibres físics, sinó en continguts digitals. Dades a les quals cal poder accedir, treballar-hi, manipular-les. I a les quals, a més, se’ls pot treure valor.
Posi un exemple.
Un filòleg pot utilitzar-les per saber si un manuscrit signat per una persona va ser escrit, en realitat, per una altra.
Podríem comparar una obra anònima amb altres textos de l’època, i saber qui la va escriure.
Podríem saber si és del mateix autor. O si és d’algú de la mateixa escola. O, en comptes de fer una anàlisi manual –de lectura, paper i bolígraf–, podem fer-nos preguntes més complexes. Jo no espero d’una persona que fa Filologia que acabi programant amb línies de codi, una rere l’altre –això segurament ho seguirà fent un tècnic–; però sí que sigui capaç de dir-li a l’ordinador que necessita comparar un document nou amb una base de documents del romanticisme per extreure un grau de similitud o una agrupació per temàtiques. Planteges un repte i la intel·ligència artificial respon. Això no vol dir que sàpiga programar, però implica dominar un llenguatge de descripció que, segurament, s’assembla al de programació, des del punt de vista dels requeriments.
La ‘data literacy’ hauria de ser una competència transversal El llenguatge declaratiu democratitzarà la programació