“Per treballar en una societat digital cal formar-se en ‘soft skill 2.0’”
De què es treballarà d’aquí a 10 o 20 anys? Quines competències tècniques seran necessàries per fer aquestes feines? Són dues preguntes que no estem en disposició de contestar pels continu, profunds i ràpids canvis que es produeixen en les professions actualment. De fet, segons el Fòrum Econòmic Mundial, desconeixem de què treballaran la major part dels nens i nenes que tenen ara entre 6 i 9 anys. Així doncs, es converteix en un repte, per a qui es dedica a l’orientació, assessorar a les persones que estan en procés de recerca de feina o en el moment de presa de decisió de cap a on continuar els seus estudis. Per tot això, és el moment de canviar i anar un pas més enllà dels sectors econòmics i dels àmbits professionals. Podem avançar cap a un assessora- ment basat en competències tècniques i les competències transversals. Perquè sempre serà necessari “saber fer” quelcom, malgrat aquest “saber fer” caducarà o es transformarà de seguida i caldrà actualitzar-se. Ja sigui fent un curs, però també estant en xarxa de coneixement, participant en fòrums de professionals similars o, per exemple, en contacte amb youtubers. Els experts anuncien que les habilitats STEM (ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques) seran les més requerides en el futur. Així mateix, potser per compensar tantes feines tecnòcrates, els camps social, de les arts i l’artesania agafaran un paper rellevant. En canvi, si podem fer una projecció del que es necessitarà en un futur per exercir la nostra feina en una societat digital: les competències transversals 2.0
(soft skill 2.0). Són característiques personals relacionades de forma causal amb el desenvolupament d’un lloc de treball amb èxit i, per tant, es poden aprendre i millorar. En aquest moment, fruit de la societat líquida en què vivim (modernitat líquida definida per Bauman el 1999), tenim un repte: desenvolupar-les en un món tecnològic i canviant. Per exemple, com exercir sobre l’autocontrol i la comunicació davant la pluja de tuïts sobre un tema, decidir què comunicar i que no o com fer-ho? Però, pel que fa a la creativitat, també cal aprendre a deduir quines informacions podem extreure d’un anàlisis de big data sobre les ventes en un eix comercial, posem per cas. O, l’orientació al client: com podem adaptar la nostra organització a les necessitats canviats del nostre públic o consumidor que, ara ja, utilitza el mòbil contínuament. I, com exercir la direcció de persones que treballen en punts o ubicacions diferents de la mateixa ciutat o inclús d’arreu del món, com gestionar equips utilitzant eines de missatgeria instantània o com compartir informació al núvol. Així el perfil es transforma passant de la direcció al lideratge i buscant espais cooperatius davant de situacions directives. Perquè la base ja no és el co- neixement tècnic o disposar de més coneixent, sinó ser capaç de crear en els equips desenvolupament de contingut. És el cas clar del personal docent que passa de la persona que atresora tot el coneixement a la que dona les eines per a que l’alumnat vagi més enllà del seu propi coneixement. El mateix passa amb el networking en el món 2.0 ja que el valor deixa de ser tenir contactes (hi ha aplicacions específiques per a això) i es converteix en tenir expertesa 2.0, és a dir, treballar la imatge o marca professional a les xarxes i, per suposat, que sigui consistent amb els codis de la comunicació digital actual. Davant d’aquests canvis de paradigmes, la competència de flexibilitat i gestió del canvi serà clau –si no ho és ja–. Sense perdre l’essència i basant-nos en el coneixement professional, hem de tenir la capacitat d’afrontar-nos a noves situacions des de perspectives diferents, de continuar endavant malgrat viure situacions desestabilitzadores, de reinventar-nos quan faci falta per... continuar!
Sempre serà necessari “saber fer” quelcom, malgrat que caducarà o es transformarà i caldrà actualitzar-se El repte actual és desenvolupar competències transversals, com la gestió del canvi o la flexibilitat