El gènere encara marca la tria d'estudis enca
La diferència entre homes i dones a l’hora d’escollir estudis perpetua la desigualtat de gènere al món laboral
Les dones prefereixen carreres de làmbit de la salut o les humanitats i els homes, de làmbit de les tecnologies i les enginyeries; tot això sacaba traduint en futures desigualtats de gènere al món laboral. Les últimes dades del Sistema Universitari Espanyol del 2014-2015, mostren que només hi ha un 25,8% de dones que es decanten per estudiar una carrera de làmbit de les enginyeries i larquitectura, enfront un 74,2% dhomes que escullen aquesta opció. Daltra banda la diferencia es reverteix en làmbit de les ciències de la salut (70%) i les arts i les humanitats (61%), on les dones són majoria davant els homes.
Milagros Sainz, investigadora de làrea de psicologia de la UOC, assegura que aquestes diferenciacions segons el gènere tenen a veure amb els
LES
NOIES ES PERCEBEN MENYS COMPETENTS EN MATÈRIES ASSIGNADES ALS ROLS MASCULINS
estereotips i rols de gènere que sadopten i estan presents durant ladolescència. En el seu estudi Reptes de la persistència de rols i estereotips de gènere en lelecció destudis superiors, ha pogut comprovar com les noies, tot i tenir notes equiparables o superiors a les dels seus companys masculins, es perceben menys competents en matèries que tradicionalment shan atribuït als rols de gènere masculins, com les matemàtiques, la tecnologia o la física. Sainz assegura que la creença de què els homes són millors en aquest tipus de matèries i les dones en matèries relacionades amb la llengua, són internalitzades pels adolescents. De cara a lelecció destudis és molt més important com de competent et sents que si les teves quali
cacions són bones o dolentes, i aquestes creences populars desmotiven a les noies, declara la investigadora.
La incidència daquests estereotips es tradueix en el fet que a les àrees denginyeria o ciències les dones es veuen infrarepresentades. Encara que tinguin bona nota en aquests àmbits acaben escollint àmbits de ciències de la salut, perquè
np ns i t nir un gran valor social són congruents amb el rol de gènere tradicionalment assignat a les dones: el de la cura. A més, en una època on els joves estan desenvolupant la seva identitat de gènere, els mitjans de comunicació poden jugar un paper negatiu en les seves expectatives professionals i de futur.
NOMÉS
UNA DE CADA QUATRE DONES TRIA ESTUDIS D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Si mirem les sèries de televisió, per exemple, les dones fan papers secundaris en els quals es posa en dubte la seva intelligència, cosa que no es fa amb la seva bellesa. Amb mecanismes com aquests, es refermen les creences del que se suposa que ha de ser el comportament dun home o una dona.
A tots aquests rols i estereotips de gènere se suma la manca de referents femenins en àmbits laborals tradicionalment masculins.
MANCA DE REFERENTS
Segons Isabel Carrillo, experta en teoria pedagògica, és necessària la inclusió de referències bibliogrà ques de les aportacions històriques de dones en assignatures de caràcter general. La professora de la Universitat
de Vic i autora de lassaig Desfer la teranyina del gènere des de
leducació, critica labsència dassignatures i continguts sobre la igualtat de gènere que qüestionin el gènere normatiu. Això ajudaria al fet que hi ha moltes dones que han tingut contribucions en làmbit de la ciència i la tecnologia i són invisibilitzades per la història: els seus noms no són divulgats. A més, hi ha una naturalització de la feminització de determinats o cis com, per exemple, el de mestra o infermera, a rma Carrillo.
LA
’TENDÈNCIA SEXISTA A L HORA DE TRIAR ESTUDIS COMPORTARÀ DESIGUALTATS DE GÈNERE A LA FEINA
Un dels problemes més greus enfront aquesta tendència en lelecció destudis és que la societat no reconeix els mecanismes reproductors dels estereotips de gènere. Carrillo reclama que no ens hem de deixar enganyar pels discursos que ens volen fer creure que les realitats que vivim estan determinades i no es poden canviar. Per aconseguir-ho, el més important és que lEstat, les universitats i la docència visibilitzin aquesta tendència sexista a lhora descollir estudis superiors, tenint en compte que in uirà en la reproducció de les desigualtats de gènere en el món laboral.