Llibertat al segle XXI

Qui ens havia de dir a aquells que vam viure plens d’esperança les primeres eleccions democràtiques ara fa quaranta anys que passat quasi mig segle se’ns gravarien les converses telefòniques (encara que sigui per millorar la qu ali tatd el servei), que es llegirien totsels nos tres corre use lectrònics(per la nostras eguretat ), que no caldria la censura perquè els peri od is tess’ au tocen sur ari en perno perdr el a feina.

Qui diria que els més d’esquerres tornarien a posar l’estàtua de Franco al carrer, que el gos seria venerat com els déus i els pixums de porc regarien els nostres camps. Qui diria que viuríem amb por del que mengem per si és cancerigen, amb por de terroristes sonats més dolents que Fu Manxú, amb por de l’economia, de l’escalfament de la Terra, amb por de l’aigua que bevem, fins i tot l’embotellada, por dels hackers, del bullying, i que un acudit poc apropiat et pugui dura la presó.

Sort que es reparteixen antidepressius sense recepta a les farmàcies i ja n’hi ha que se’ls prenen perquè la nòvia l’ha deixat. “Soma, soma, soma”, canten els èpsilons d’Adolf Huxley en el nostre meravellós món feliç.

JOAN CARLES RIBAS FONT

Barcelona