Pensions i IPC

Durant la vida laboral dels treballadors o autònoms, una part del seu sou es destina a cotitzar per tenir dret a una pensió. En deixar de cotitzar, la pensió aconseguida es pot definir com a pensió bàsica. Aquesta pensió bàsica s’hauria de complementar cada any per compensar l’augment de la carestia de la vida.

Aquesta quantitat compensatòria és el resultat de comptabilitzar la diferència del que costen una sèrie de productes de primera necessitat en relació amb el que costaven l’any anterior. Tot i que aquesta quantitat resultant es calcula en euros, a causa de diferents interessos, aquesta quantitat és mutilada i transformada en un percentatge denominat IPC.

La Constitució espanyola, en el seu article 50, diu: Les pensions han de ser adequades i estar pe- riòdicament actualitzades. Injustament, en aplicar aquest percentatge de l’IPC, es penalitza més a qui menys cobra.

Independentment de la pensió que es cobra, tots paguen el mateix preu per aquests productes de primera necessitat. Si tots paguen el mateix per aquests productes, per què no reben tots el mateix import? El pitjor és que, a més, ja fa anys que tampoc s’aplica l’IPC. Només el que el govern de torn decreta segons les seves conveniències.

FLORIÀ GIRÓ I ALGUER

Arenys de Mar