La mort de Miguel Blesa

Miguel Blesa, un home que fa uns anys semblava tocat per la fortuna, s’ha suïcidat d’un tret. El final tràgic d’aquest home hauria de fer pensar i reflexionar tota la tropa d’indesitjables que creien que tenien dret a fer totes les malifetes que volguessin amb els diners de tots i que ara veuen que la justícia, tot i ser lenta, els va encerclant i caçant de manera implacable, sense mirar el nivell social del delinqüent.

Hem de creure que aquest home no va aguantar la pressió judicial ni social, i vol dir que, d’alguna manera, tenia molt present a la consciència la culpa del que havia fet. I això ho dic en favor seu, en sentir-se culpable, derrotat i perseguit. Els dies feliços de flors i violes se li havien acabat. I ell n’era conscient.

Ara ja està, ja no hi és. Però pot ser que el seu final, espero, serveixi de toc d’atenció per a molta gent i que els faci entendre que no tot s’hi val. I que no hi ha, encara que a vegades ho pugui semblar, impunitat que valgui.

RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu