ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS 1 Produeixen humitat. Es transforma en un altre cada cop que trepitja un escenari. 2 Predecessor verbal. Soterrani sota el pres-biteri dels temples que sol ocultar secrets. La nota musical més vàcua.

3 Desfogaments verbals que ofenen. Garbellada amb el colador. 4 Creix de la terra. Beguin. 5 Rei sense corona. El recipient de cuina més conegut de la vall de Núria. Conducte biològic. Iode. 6 Al final, l’enlluerna. Ennegreixin les dents. Agiteu el rom i us posareu en forma. 7 El pilot automàtic de l’existència. Que contenen itri, però no són cítrics. Crit de queixa. 8 Sofre. Celebrin missa. Agitem el sol. 9 Apinyats. Instrument per a capolar la palla. 10 Comença a odiar. Al bell mig dels dies. Estança. Verí per a hipertensos. 11 Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl?lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades als extrems. Província romana d’ací d’allà. As.

12 El pantà més popular en la història recent de la música catalana.

Associar. De vegades els arbres no te’l deixen veure. 13 Cobria la truja, el porc. Vies sense final. A l’entrada del Iemen. 14 Designa unes hores més aviat tardanes. Perdríem la posició i ens fotríem de lloros.

VERTICALS 1 Dipòsits de vegetals. En un cert sentit, got a la mallorquina. 2 Relatius a la matriu. Ho posava al calendari. 3 Ataco la moral de l’adversari amb eficàcia. Nom d’algunes plantes aromàtiques esmentades pels antics que no han estat mai identificades. Transpiren.

4 Radio. Adob del cutis. Redifusió per tuiter que et deixa mig mort.

5 Centúria. Còpia. Repetiré. 6 Tocs anaeròbics. No pas religiosa. Repetit, serveix per fotre’s de la reina d’Anglaterra. 7 Ermites gens llegendàries. Agrupacions polítiques dividides per antonomàsia. Dia sense albada. 8 Dit de l’ocell que encara no ha sortit del niu. Acolorida a la manera de sant Martí. Comencem pel començament. 9 Reconeguin la importància de la tasca d’algú. Futur insecte. 10 Grec capitalí. Pot ser d’atenció o de pilota. Diu que ha perdut el cap. 11 Mesura de capacitat per al vi, dividida en quatre barralons i 128 porrons. Una germana a l’ascensor. Predecessor peninsular.

12 En un tres i no res. El prefix que circula per les carreteres. En un cert sentit, estacions de servei al bell mig del desert. Iode. 13 El cereal que tragina en Jordi. Arrissa els cabells fins a cargolar-los. Al nord de Siena.

14 El retorni a la vida. Ho lliguem.