El lector expone

El ressorgiment de la bufetada educativa

Em molesta i m’inquieta a parts iguals, aquesta nova moda de la defensa de la plantofada ben donada per educar els nens. “A mi em van pegar de petit i he sortit bé”, diuen els defensors acèrrims de la bufetada educativa. De veritat? Has sortit bé? Segur? Ets capaç de gestionar la frustració? Tens facilitat per relacionar-te amb els altres o ets d’aquelles que diuen “és que no m’agrada que em toquin”? No tens problemes per controlar la teva ira sense colpejar alguna cosa o algú? Parem-nos a pensar en les conseqüències del

bolet a temps: d’una banda, hi haurà el nen que ho assumirà com a quelcom que s’ha merescut, perquè esclar, és tan dolent, una mena de monstre que només es mereix que el peguin, ja que si li expliquen les coses es veu que no ho entendrà perquè deu ser curtet, i així creixerà, esperant sempre l’hòstia sanadora dels pares, dels companys de l’escola, de les seves parelles, dels seus propis fills als quals ha educat amb mà dura... però esclar, alguna cosa haurà fet per merèixer-s’ho; i llavors tenim aquells que no són submisos, s’empassen les llàgrimes davant dels pares que l’acaben d’agredir, però trauran la ràbia sotmetent els altres per demostrar-se a si mateixos que són els poderosos i no els sotmesos tendint a l’agressivitat per autoreafirmar-se.

Agredir, amenaçar, insultar, assetjar, etcètera, per molt educatiu que us sembli, és violència, i la violència és molt perillosa perquè sotmet, crea frustracions i desproveeix de dignitat. Educar a base de cops no fa nens i nenes dòcils, fa adults amb problemes per gestionar les seves emocions i els seus actes. En definitiva, colpejar a temps fa mal tota la vida.

RAQUEL RICO MARÍN

Girona