Memòria histèrica

La proposta d’eliminar noms de grans escriptors espanyols dels carrers de la ciutat de Sabadell pot ser un exemple de com ens pot portar la CUP, amb el beneplàcit d’ERC, en el procés, i el que és més preocupant, després del procés.

Hi ha un fet evident i és que la CUP fa més fressa que endreça. Però la pregunta és si a Esquerra Republicana de Catalunya li va bé deixar que els cupaires es comportin com arrauxats. Una altra pregunta és si es poden comportar d’altra manera, quedant així ells com els representants del seny encara que la història d’ERC digui el contrari. Mentrestant, el PDECat es queda descol·locat i el president Puigdemont autosacrificat, perquè en cas contrari no sabrà a quin partit representa.

Arribats aquí i en la recta final cap al referèndum de l’1 d’octubre, s’ha de recordar que la CUP només té 10 escons i, per tant, està a la cua de la representació del Parlament de Catalunya. De moment, aquells 10 escons només han servit per fer fora Artur Mas de la presidència, i ara les seves pretensions són fer fora Santi Vila del Govern i Machado de Sabadell.

On anem amb aquesta gent? No pas cap a una república catalana independent. Els precedents històrics de la CUP, que n’hi ha, no garanteixen ni una cosa ni l’altra. No s’ha de confondre la memòria històrica amb la memòria histèrica.

ENRIC NEBOT NONELL

Lloret de Mar