Discordances familiars

Estic cansada de llegir cartes on es comenten les grans discordances entre els membres d’una mateixa família. A la meva família sempre discutim sobre varietat de temes. Totes aquestes diferències ni ens separen ni ens enfaden, perquè l’essencial és inqüestionable: ens ajudem en els moments difícils, celebrem els moments d’alegria i sempre podem comptar l’un amb l’altre.

No m’imagino una família sense discòrdia. Les discussions són la prova de la diversitat, i aquesta sempre és divertida. Una taula on tots semblen tenir el mateix criteri o amaguen la seva opinió ha de ser una taula molt avorrida.

No podem exigir als polítics que dialoguin o arribin a un acord si no som capaços de traslladar les mateixes qüestions al petit nucli familiar. L’intercanvi d’opinions és el que ens fa avançar. Si el nostre petit país familiar és tolerant, agradable i no té por de parlar, ja no és tan important si pertanyem a un país o un altre. MAR FONDEVILA CORNADÓ Barcelona