Un Estat lladre

Miro els meus fills i penso en aquells que no els poden veure. Els abraço mentre soc conscient d’altres fills que no tenen els seus pares o mares per abraçar-los. Em criden a la nit i quan em llevo per ajudar-los que tornin a dormir, recordo que hi ha altres nens que no veuran atesa la seva crida nocturna perquè els han robat els seus éssers estimats.

No tinc paraules per descriure el que sento envers un Estat lladre que està robant els petons, les abraçades i el temps que mai no tornarà per a uns infants innocents als quals els han pres uns pares i mares l’únic crim dels quals ha estat voler-los donar un futur millor. És l’Estat lladre d’aquells que deien “sin violencia se puede hablar de todo”; és l’Estat lladre que roba els somnis de la gent i el millor de la vida d’aquells que defensen aquests somnis.

No us podem tornar tot el que us estan robant, però no pararem fins que deixin de robar-vos-ho. JORDI RODRÍGUEZ CANO Barcelona