Als homes del temps

L’aigua és vida. Ja no plou com abans. En la climatologia actual, és un fet habitual que si plou ho fa de forma local, amb breus i forts aiguats puntuals que arrosseguen el que troben. D’això, com diu Al Gore és Una veritat incòmoda, de la qual molts homes del

temps no volen, o no els deixen, parlar, i es diu canvi climàtic.

Cada dia espero amb interès l’espai del temps i sempre em quedo amb la mateixa sensació de tristor en sentir la poca importància que se li dona a la gravíssima situació de sequera en què es troba el planeta Terra, a la península, que va camí de convertir-se en un desert, als nostres conreus, als embassaments i aviat a les nostres llars. Més aviat al contrari, demà ve “mal temps”, cel ennuvolat amb pluges que aviat passaran. Això s’hauria d’anunciar amb alegria, insistint i conscienciant els espectadors, des del poder mediàtic que tenen els homes del temps, que aquests anticiclons constants, tan celebrats, són un autèntic verí per la terra i que la pluja, en canvi, és una benedicció, que no sabem si tornarà. Una veritat incòmoda que tothom hauria de conèixer.

MARIA SOLER ARPA Barcelona