Records del col·legi

Era l’octubre del 1939 quan en l’avui desaparegut col·legi dels Germans de la Salle que hi havia al voltant de Josepets (Gràcia) vaig començar els meus estudis. Era el col·legi dels hermanos, que en dèiem nosaltres. Recordo que quan els meus fills eren joves els vaig explicar anècdotes de l’ensenyança d’aquells anys de postguerra, i ells em miraven de reüll, com si allò que els deia no s’ho acabessin de creure del tot.

Concretament es tractava de l’hermano Andrés, un docent que, quan a l’hora del pati em sentia parlar català, s’acostava i em prenia els vals, una mena de cartonets que els alumnes ens guanyaven com a premi de bona aplicació a classe. Així que calia anar amb compte a parlar català si no volies perdre allò que t’havies guanyat amb la bona praxi dels estudis.

Ara que he pogut celebrar el meu 86è aniversari acompanyat de tota la família, he tornat a contar, aquest cop als meus nets, els records de l’hermano Andrés, i he pogut observar en la seva mirada que no dubtaven pas gens de la meva història. I és que tot això que està passant a Catalunya de ben segur que deu haver contribuït a augmentar-ne la credibilitat.

F. XAVIER ARTISÓ AMILS Subscriptor

Barcelona