Llibres que curen

Llegeixo amb emoció l’obituari dedicat al nen Rubén Darío Ávalos Flores (“Un geni de tretze anys”, 22/XI/2017), un jove escriptor que ha mort a Sevilla. Gairebé tota la seva curta vida la va passar en hospitals, patia una greu i rara malaltia del sistema immunitari que li produïa llargs episodis de febres altes, tumors a tot al cos i el tenia pràcticament immobilitzat.

Podia llegir, ho va començar a fer als dos anys, va ser per ell un alliberament i una teràpia. D’alguna manera va ser un nen superdotat, la llista d’autors llegits és tan llarga com selecta, de Borges a Cervantes, de Plató a García Márquez entre molts altres. I de la lectura aviat va passar a l’escriptura, va publicar cinc llibres.

A l’obituari se cita una frase seva: “Quan més febre o dolor tinc, més llegeixo o escric (...) La literatura i l’escriptura han estat com una medecina mestra per a mi, una medecina molt potent”. La lectura és una manera de viure realitats paral·leles. Els llibres com a teràpia, la lectura com a medicina. M’agrada pensar que el nen Rubén Darío Ávalos Flores va ser molt feliç.

MARCEL ALBET GUINART Sant Cugat del Vallès