El meu procés

Ferran Requejo (“Futur: entre Kant i Hegel”, Opinió, 23/ XI/2017) diu que només es pot reclamar legítimament lleialtat a la Constitució quan aquesta és racional i congruent amb la diversitat nacional i cultural del context, evitant la dominació de determinats grups nacionals sobre d’altres. En diu la “tirania de la majoria”. Ens cal una nova enginyeria de les institucions de l’Estat, avui presidides de facto pel principi “d’integració” de poders. Els propis jutges reclamen que l’accés als alts òrgans judicials, constitucionals i fiscals es basi exclusivament en mèrits tècnics i elecció entre els seus membres, limitant tota intervenció política.

Ens cal un legislatiu que sigui contrapoder efectiu de l’executiu, la qual cosa només serà factible a través d’un sistema més presidencialista, d’elecció proporcional sense biaixos (circumscripció única o més àmplia), amb llibertat individual de vot dels parlamentaris. Un model territorial amb competències ben delimitades, amb finançament per cápita anivellat quant als serveis essencials, i proporcionat a l’esforç fiscal pel que fa a la resta.

Sense privilegis de capitalitat quant a concentració d’institucions i òrgans reguladors de l’activitat i els seus efectes induïts. I tot això fonamentat en “l’indissoluble” respecte a la voluntat dels ciutadans de tots els pobles. Aquest és el meu procés.

JOAN CAMPS LLUCIÀ Subscriptor

Vilassar de Mar