El lector expone

Les pluges que no arriben

Espanya ja és el país més àrid d’Europa amb un 75% del nostre territori susceptible de patir desertificació. Les nostres reserves d’aigua embassades amb prou feines arriben al 37% de capacitat i van minvant. La sequera és aquí per quedar-s’hi, i el problema és molt més greu del que sembla.

La manca de pluges provoca grans pèrdues econòmiques, riscos sanitaris i problemes socials a part de gravíssims impactes mediambientals. Els pagesos no recorden una situació pitjor des del 1992 en els conreus de secà, aquells que ni tan sols fa falta regar, i els nivells de contaminació atmosfèrica en ciutats com Madrid han superat el límit saludable per respirar. Més de 120 municipis a Espanya ja s’estan abastint amb aigua de camions i cisternes, o ja tenen restriccions d’aigua de boca.

Però la culpa de la sequera no tant sols és la manca d’aigua, també és per la mala gestió i el malbaratament, el greu error de creure’ns que l’aigua és un recurs infinit. Un exemple és la futura construcció d’una platja artificial, la més gran d’Europa, a Guadalajara. Durant les darreres setmanes Greenpeace ha viatjat per 30 rius, llacs, embassaments i zones humides de 12 províncies per documentar la desolació provocada per aquesta llarga sequera.

L’aigua és un recurs imprescindible per la nostra vida. És urgent un canvi en la política hídrica que faci una gestió eficient de l’aigua en lloc de centrar-se en les grans obres hidràuliques prevenint i mitigant els efectes de la sequera. Els refugiats del clima potser no estan tan lluny com ens pensem.

LOLA ARPA

Peratallada