CARTAS DE LOS LECTORES
Candidats honestos
Els candidats que menteixen haurien de ser exclosos de les llistes electorals. No pot ser que tot s’hi valgui: dir que perillen les pensions amb els separatistes és una mentida; si perillen les pensions és perquè el Govern espanyol ha espoliat el fons de pensions amb altres afers. El Govern central té l’obligació de pagar les pensions als treballadors que han cotitzat durant la seva vida laboral a l’Estat espanyol, siguin espanyols o no.
Dir que les escoles catalanes adoctrinen també és mentir. Ensenyar llengües no és adoctrinar i conèixer la llengua d’on vius és evident.
Fomentar l’odi fent propaganda contra els productes catalans i fer xantatge a mitjans de comunicació dient que poden perdre les subvencions és joc brut i podreix les institucions, l’ètica política i la convivència.
Els candidats haurien de passar unes proves d’honestedat, ètica i compromís ferm amb el seu programa electoral. S’ha d’erradicar de soca-rel la mentida i corrupció amb la contundència proporcional. No tot s’hi val. CARME NAVARRO
Girona
Restricciones de tráfico
Soy uno de los afectados por las restricciones de tráfico decretadas en el área metropolitana de Barcelona. En mi caso, dispongo de un vehículo diésel del año 2005. Algunos de los nuevos vehículos diésel nuevos que se matriculan hoy duplican, y en algún caso triplican, el cubicaje de mi motor, con lo cual no creo que cuantitativamente emitan menos óxido nitroso que el motor de mi vehículo. Técnicamente es una normativa injusta que penaliza a los automovilistas más humildes que no pueden cambiar su vehículo.
Por otro lado, negar la realidad de la contaminación es temerario, ya que existe. ¿No sería más sensato y, sobre todo, más justo decretar restricciones en días alternos según la última cifra de la matrícula del vehículo, como ya se hace en otras capitales europeas? Sería una manera de atajar la contaminación en días críticos, sin perjudicar los intereses de nadie, ciudadanos que pagan religiosamente sus impuestos de circulación y que pasan las revisiones ITV reglamentarias según la ley vigente.
JOSEP MORALES JAEN Suscriptor L’Hospitalet de Llobregat
Vivir el presente
Un problema actual, que puede convertirse en un hábito en las personas y la sociedad, es evitar vivir el presente porque presupone enfrentarse a dificultades y conflictos personales o sociales. Es una actitud inmadura que busca librarse de las crisis o compromisos y se refugia en sueños o expectativas falsas. Decía Mitch Albom: “Acepta el pasado como pasado, sin negarlo ni descartarlo”.
Hemos de vivir el momento presente, que es lo único auténtico en nuestra vida personal, social, económica, cultural, etcétera. En esos instantes presentes, con responsabilidad, es donde hay que tratar la realidad, sea dolorosa, agradable o indiferente. Sería un campo para trabajar en los jóvenes, ya desde la infancia, y en los que somos adultos, que continuamente nos quejamos de lo que tenemos entre manos.
Es una actitud negativa que conlleva pesimismo, y con el avance de las tecnologías de la comunicación –por las que sabemos todo al minuto– se alimenta constantemente. Se trata pues de evaluar cada circunstancia del momento y enfrentarse a ella con tenacidad y entusiasmo. CRISTINA CASALS MASSÓ Suscriptora
Esplugues de Llobregat
Rèplica de Duran Lleida
En la carta “Palabras de John Carlin” (25/XI/2017), el periodista i escriptor John Carlin comenta l’inici del meu article “Ficció i realitat” (Opinió, 24/XI/ 2017). Concretament la referència a unes paraules seves sobre la conducta dels líders independentistes on Carlin afirmava que “no sabia si era romanticisme, irresponsabilitat, infantilisme, malaptesa o cinisme, o potser una barreja de tot”.
En l’esmentada carta, Carlin diu: “Quisiera agregar que utilizaría las mismas palabras para definir la conducta del Gobierno español hacia Catalunya. O casi. Quitaría una: romanticismo. Y la cambiaría por otra: fanatismo”. Doncs, també amb aquesta valoració hi estaria plenament d’acord. Les mateixes paraules o sinònimes les vaig utilitzar reiteradament des de la tribuna del Congrés dels Diputats reclamant una proposta política davant una DUI que es veia venir. Això sí: com ja se sap “amb un descriptible èxit”.
JOSEP A. DURAN LLEIDA
Barcelona
Diumenge de tardor
Ve de gust passejar sota aquest sol de tardor, que vesteix els arbres d’una gamma de colors grocs, marrons, suaus vermells, ataronjats. Barcelona frueix d’un clima i d’una situació geogràfica envejables, que tant permet de passejar a la vora del mar, com gaudir de la tranquil·litat de la muntanya. Cal que en siguem conscients i agraïts. Pensem en tantes i tantes persones que, arreu del món, pateixen en uns països devastats per la guerra, per la fam, per les malalties. Som uns privilegiats.
Assossegar l’ànim en uns moments de trasbals, d’incerteses, de paraules gruixudes i de fets inexplicables; fer una pausa i pensar amb calma. Avui, aquest diumenge de tardor daurada porta, potser amb una mica de nostàlgia de temps passats, l’oportunitat de retrobar-se, d’assolir una serenor un xic perduda, que tanta falta ens fa a tots. Aprofitem-la.
MERCÈ CUCURNY
Barcelona
Fer-nos donants
L’altra dia vaig anar a donar sang per primera vegada. Tot i que sempre ho tenia pendent, no ho havia pogut fer fins ara per diferents raons. Va ser aleshores quan em vaig adonar de les facilitats que ens posen per poder fer-ho.
Les unitats sanitàries no només es traslladen a diferents punts de Catalunya, sinó que ens informen de què significa ser donant. Crec que tots, de manera més o menys propera, estem familiaritzats amb el concepte de donació de sang, però què passa amb la donació de medul·la òssia? Em van informar sobretot del que comporta, sobre els rumors que circulen i sobre la possible solució que representa per a molts pacients de leucèmia i altres malalties de la sang.
No em van caldre gaires motius més per adonar-me que ho tenim a les nostres mans; que per molt que pugui costar trobar un donant compatible, ho hem d’intentar. Perquè depèn de tots nosaltres. I com més ens hi sumem, més probabilitats hi haurà.
ANNA SOLDEVILA
Barcelona
La ciutat dels desgavells
Els que acostumem a anar a peu o en transport públic, estem espantats. Quan vas a peu ja tens l’ai al cor només sortir de casa, ja que pot passar a una velocitat de vertigen una bici, un monopatí o un artefacte d’aquests elèctrics, que se’t pot endur en un tres i no
res cap a l’hospital en el millor dels casos.
Les motos, que continuen fent la seva, avançant per la dreta, l’esquerra o pel mig, tant se val, la qüestió és passar al davant de tot i de tots, continuen aparcant on volen, malgrat que tenen llocs assenyalats per fer-ho, i a més no paguen.
Ara anem pel transport públic; jo voldria saber quin és el criteri que segueix la persona o el departament corresponent (mobilitat) per fer els canvis que fa? Se n’adonen, del trasbals que generen a la gent, a tothom, joves, no tant joves i ja no parlem de la gent gran? Què està passant a la ciutat de Barcelona? Estem enfadats, descontents, desorientats. No volem aquesta ciutat de desgavells, plena de miniobres que duren temps i temps. I prou ja de carrils bici.
Volem anar pel carrer segurs i tranquils. Volem una ciutat per viure-hi, no per patir-la.
PILAR SALÓ
Barcelona
Una mujer libre
No vayas por callejones oscuros de noche. No viajes sola. No salgas de noche sin tus amigas. No cojas el metro de madrugada. Mira que no haya nadie antes de entrar a tu portal. No cruces un parque solitario. Que tu novio te acompañe a casa. Cambia de acera si ves un hombre sospechoso. Quédate con la matrícula del taxi que cojas.
Envía a tus amigas la dirección del chico nuevo con el que has quedado. No te pongas la falda tan corta. Cierra tu casa con llave por dentro. No lo denuncies porque perderás tu trabajo. No te enfrentes porque ellos son más fuertes.
Estoy harta de vivir con miedo. Pero no quiero ser valiente, quiero ser libre.
PAULA FORNELLS BAQUÉ Barcelona