Gossos i vells

Voldria convertir-me en ciutadà de quatre potes. No poden estar més ben tractats: a l’hivern amb els seus modelets per abrigar-se, les seves passejades pels jardins de tres o quatre cops al dia, la seva alimentació especial i els seus acompanyants contents amb la respectiva bossa de plàstic per recollir-los els regalets tot i que de ben segur ells desitjarien romandre en plena natura i no dintre del món urbà.

En canvi, veus vells i més vells que amb prou feina poden caminar sols i avorrits o a voltes tancats en residències amb vells encara més fumuts que ells. I jo em pregunto per què no poden tenir el mateix tracte que aquells ciutadans de quatre potes, ja que també es mereixen per tot el que han fet pels seus tenir un tracte més digne.

ANNA M. MUNTADA BATLLE Subscriptora

Granollers