No defalliré

Soc català, fill de pares i avis catalans i m’estimo molt la nostra terra. Però també em sento espanyol, i m’estimo la resta de l’Estat, les seves terres, gents i cultures. És cert que segurament les balances que regulen el flux econòmic entre Catalunya i l’Estat central estan desequilibrades. I que des de l’Estat central s’estan fent les coses malament, amb enganys i corrupció. Però tot sovint no som només els catalans els perjudicats, sinó també la resta de veïns de l’Estat espanyol. I no vull formar part dels que tenen la idea de separar-nos per poder tenir més i repartir menys.

Podem i hem de millorar aquest escenari. Després de la violència que vam viure l’1 d’octubre, l’aplicació del 155, i la gent nostra empresonada, és fàcil pensar que tot el poble espanyol hi està d’acord... Vull pensar que no, que molts d’ells ens estimen i estan orgullosos de què Catalunya sigui el motor econòmic d’Espanya. Estic cansat, però no defalliré, i aprofitaré reunions de família, de feina o amb amics, per continuar exposant els meus arguments, de forma amistosa i democràtica. GERARD CRUANYES SAURA Platja d’Aro