L’esperit de Nadal

Cada any, quan arriben aquestes dates se’m barregen un munt de sentiments i sensacions. D’una banda, el record especial del Nadal infantil: les tradicions, el misteri, transitar sense temps en uns dies màgics que concloïen, en el seu esplendor màxim, el dia de Reis. Ara, però, el Nadal també és fred, consumista, estressant i, a voltes, buit de significat. Miro els meus companys de joc actuals, els adults, i noto que, per molts, el Nadal és un tràmit: dies de festa per anar de viatge i no treballar; dies difícils perquè no saben on col·locar els fills; de trobades familiars obligatòries; d’excessos que passaran factura al gener; de comprar molt i més del que sovint es pot.

Per mi, el Nadal segueix sent un moment especial de l’any: un temps per reviure la tradició, per connectar amb les arrels del país, de la meva cultura i per retrobar-me amb una part de la meva espiritualitat. Sempre és un bon moment per vibrar amb l’amor, el fet de compartir, l’alegria i la companyia. No cal tenir tots els diners del món per tenir un Nadal feliç: sovint, menys és més.

I per això, proposo un Nadal auster d’excessos i abundant de

bons moments. Tal vegada, ens adonarem que teníem tot el que necessitàvem, ben a prop, i no calia anar-ho a buscar gaire lluny. GEMMA BUFIAS FERNÀNDEZ Arenys de Munt