El lector expone

Lliçons de vida

Com de sàvia que és la natura! A l’edat en què has anat veient desaparèixer familiars i amics en el transcurs de la teva existència, et trobes de cop que alguna cosa meravellosa es produeix al teu voltant. Uns nens petits que esvaloten i que et miren amb estima i fan que el teu cor bategui de nou i tinguis ganes de seguir cap endavant.

He estat un home de poques aficions. Potser les més remarcables han estat la bona taula i el fet de viatjar. Un amic meu deia que “els viatges són inversions de les quals reps interessos per a la resta de la vida”. Quanta raó tenia! En moments de desànim i apatia, el record d’algun d’aquests m’ha ajudat a recobrar l’espurna de la il·lusió, ja que la vida sense il·lusió no té sentit. Il·lusió per rebre; per als més petits pot ser una joguina o una llaminadura; per als més grans, una trucada, una rialla, o un petó d’un ésser estimat. Il·lusió de donar, com de bé t’ho passes quan prepares un regal, una festa, una sorpresa per a alguna persona estimada! Com s’esforça la meva dona elaborant un menjar per a tots nosaltres! Com gaudeixo preparant un viatge a llocs que ja t’imagines que seran meravellosos.

És per tot això que em sento satisfet d’haver pogut viatjar i haver tingut l’ocasió de conèixer altres gents i les seves formes de vida, ajudantme a valorar més el que tinc. He passat moments bons i dolents. Moments que m’han servit per fer-me una mica millor, i estimar més intensament la gent del meu entorn. Tinc la sort de gaudir d’una família meravellosa. Sempre m’han tornat multiplicat l’amor que els he donat.

Estic convençut que la raó de viure és el que perdura de la relació amb els altres, i per sobre de tot, amb la família. Cuidem-la!

VALENTÍ MIRÓ PLA

Barcelona