Converses pel mòbil

Jo em pregunto quina necessitat tenim els que viatgem en transport públic d’assabentarnos de la vida i miracles d’altres viatgers que xerren sense parar pel mòbil. Jo mateixa em contesto: cap ni una, més aviat tot el contrari. En pocs dies, anant en bus, he tingut la sort –sense pagar ni un euro– d’assistir com a convidada de pedra a algunes classes magistrals i us faig un tastet d’alguns dels temes tractats: tot el que s’ha de fer quan et prepares per a una colonoscòpia (amb tots els ets i uts); la manera més fàcil de rostir un pollastre farcit perquè quedi ben melós, i l’organització d’un dinar col·loqui. Això del dinar col·loqui va ser una llàstima perquè vaig baixar del bus quan començaven a perfilar el menú.

A part de les classes magistrals hi tenim de tot: des de qui explica que ha anat al llit amb el nòvio d’una amiga; qui emborratxat no recorda com i quan va arribar a casa o l’avi que contesta la trucada amb veu de tro dient “¿Dónde estoy? Camino de Pernambuco para perderte de vista, bruja”.

Un altre aspecte de l’ús del mòbil que no m’agrada gens ni mica és quan en un restaurant veus parelles de totes les edats sense dirse ni mu, això sí, enganxats al mòbil com si els hi anés la vida.

M.À. BATALLA SALVADÓ Subscriptora

Barcelona