El lector expone

Un món més just

En una conferència, amb el títol “Ciència optimista”, Josep Maria Mainat afirmava que la tecnologia en el futur podrà allargar la vida de les persones fins als 120 anys o més amb el progrés de la medicina i els medicaments i el control de la salut per mitjans informàtics i els ordinadors d’alta tecnologia. Va posar com a exemple la potència i la velocitat de resposta dels ordinadors que ara ja es desenvolupen exponencialment, que la riquesa mundial és molt més gran que la de fa cent anys, que els aliments, l’aigua i la higiene estan molt més a l’abast que fa temps.

Fins aquí quedem amb l’esperança d’un món millor en el futur, però el que el ponent no va deixar clar és com es reparteixen la riquesa mundial i els avantatges socials. El problema no és de tecnologia i la seva aplicació, el problema real, i no és d’ara sinó de sempre, és com es reparteix la riquesa. Qui posseeix la riquesa mundial? Dels 7.600 milions d’habitants, hi ha un 10% de la població que no els manca res? I la resta, el 90%, en quines condicions viu?

Posats a fer, ja que parlem de futur, amb la tecnologia actual podria inventar-se un ordinador on posar múltiples paràmetres de la situació d’un ciutadà del món, i la maquineta, enormement potent, en uns segons faria milions d’operacions i donaria el resultat de quanta riquesa li pertoca i així tindria la seva part justa, de la qual gaudiria cada mes, en diners i prestacions socials. Vet aquí un pèsol, vet aquí una fava i el conte aquí s’acaba. Com a cloenda, una reflexió que en una conferència va dir un savi: “Ja està bé que estiguem millor, però seria millor que estiguéssim bé”.

JORDI LLEAL I GIRALT

Badalona