Arreglar la Diagonal

Per Joan Losantos Antich (“El tramvia”, 5/III/2018) és fàcil parlar de la Diagonal des de la distancia física (Montornès del Vallès) i psicològica (el record d’una foto de la revista Destino). Si la freqüentés, veuria que la Diagonal, d’espatllada, ja n’està.

Si caminés entre el passeig de Gràcia i les Glòries veuria que la vorera és molt estreta, veuria que el carril bici hauria de baixar a la calçada i veuria molts vehicles superant el límit de velocitat. Si s’assegués en un dels pocs bancs, es trobaria envoltat de motos aparcades, enmig d’un soroll infernal. Si hi arribés amb transport públic, probablement hauria de baixar del tramvia i pujar en un dels autobusos anxovats que avancen en processó en hora punta. No ho veuria, però respiraria fum i més fum.

La Diagonal ja n’està, d’espatllada. És molesta i perjudicial per les orelles, els pulmons i la ment de tothom... que no vagi amb cotxe o moto. Traiem-ne els vehicles a motor, fomentem una avinguda verda i oberta, i sí, connectem el tramvia. Creu que els veïns del tram de la Meridiana amb tramvia, d’Esplugues, Sant Just o Sant Adrià canviarien les vies i la catenària pel que acabo de descriure? Arreglem la Diagonal.

ALEIX PORTA

Barcelona