Nosaltres, al mig

Subscric totalment la carta de Joan A. Feixas (26/III/2018), “Al juez Pablo Llarena”). Jo tambe soc catalana i espanyola, a més d’europea i del món en què intentem viure. Com va començar aquesta trista situació, ja ho sabem. Ens hem de remuntar a governs centrals i autonòmics anteriors i a promeses fetes i no complides per part dels uns i dels altres (sobretot dels uns, els que tenen la paella pel mànec).

Mentrestant nosaltres al mig, patint la divisió i la degradació de la nostra societat. La humiliació de veure els nostres representants, escollits o no, a la presó o perseguits.

Com va començar de debò aquest despropòsit? Si hi ha alguna possibilitat de diàleg, feu-lo! Tant els uns com els altres! Perquè quan es donen les notícies judicials es fan unes barreges de conceptes que finalment no saps si parlen d’una declaració feta per la judicatura o pel Govern central. Aquesta divisió de poders, on ha anat a parar?

Per postres, les declaracions incendiàries de tots. Vostès són polítics de debò o incompetents? No deu ser que es judicialitza la política perquè no se sap fer política?

ANA GRAFULLA GASPAR

Barcelona