Monzó, l’Ivà i la mili

Quim Monzó, punyent com sempre, adverteix del risc de reinstaurar la mili (“Llàstima que l’Ivà ja no hi sigui”, 5/IV/2018). Soc d’una generació més jove, en què també hi havia els exclosos per miopia, peus plans, informes mèdics falsificats... i a les casernes, suïcidis i maltractaments. Vam irrompre amb l’objecció de consciència i quan l’Estat ens va voler collar més, ens vam fer insubmisos. Llegíem l’Ivà, ens encadenàvem a les tanques militars, fèiem tallers de resistència passiva i de preparació a la presó amb històrics com el Pepe Beúnza (el seu nom surt a l’informe de la Guàrdia Civil per culpar els CDR), organitzàvem concerts solidaris...

Els socialistes, sobretot, ens van enviar l’artilleria: ministres amb violència verbal, mitjans de comunicació servils per fer-nos malveure, fiscals generals adoctrinats i jutges acarnissats. CiU jugava a la murrieria.

Convivíem amb polis infiltrats; al carrer vam rebre de valent i molts companys van passar per la presó (Pere, vas anar a la Model i vas perdre la feina de bibliotecari), però vam rebentar la mili.

Alguns continuem amb l’objecció fiscal a la despesa militar, allunyant l’exèrcit de les escoles, denunciant el militarisme i fent propostes de pau... Si torna la mili, sabrem com respondre, som veterans.

JOSEP M. FONDEVILA TOLO Tremp