Punt de partida

Cada dia detesto més la política, fins al punt de tenir els meus dubtes sobre si la democràcia, tal i com ara l’entenem, és el menys dolent dels sistemes de governació possibles. En ella, els problemes no s’analitzen directament, sinó que, primer, cadascú els fa passar per un filtre de dretes o d’esquerres, nacionalista o nacionalista antinacionalista, quedant irresolublement polititzat, a la vegada que els polítics, lluny de buscar la millor solució, cerquen el millor redit electoral.

El cas català crec que n’és un bon exemple. Aquí, la solució que em sembla més adient és tornar altra vegada al punt de partida. Oblidem la presó, oblidem la independència, oblidem el 155 i tornem plegats on érem.

Convé deixar la política per als polítics i allunyar-la tant com sigui possible de la justícia, que només fa que embolicar encara més la troca. Potser fóra bo canviar algun actor incòmode. I convindria, així mateix, que Mariano Rajoy abandonés el seu tradicional i còmode immobilisme i es posés en actitud de servei.

D’aquesta manera crearíem un ambient apte per al diàleg, que no ha de donar necessàriament algun fruit, però sempre és preferible que la comunicació flueixi, perquè amb l’altre camí només hem reculat.

IGNASI SANGENÍS VINTRÓ Sant Cugat del Vallès