Espanya i Catalunya

Dijous passat, escoltant Catalunya Ràdio, vaig sentir el senyor García-Margallo dient: “Cataluña siempre se ha enfrentado a España en los momentos más críticos, como en 1640...”. Si no recordo malament, Espanya sempre ha negat a Catalunya el dret de seure a la taula –diguem participar en la conquesta del Nou Món, que teníem vetat tots els habitants de la Corona Catalanoaragonesa–.

No obstant, compta amb nosaltres en el moment de repartir els mastegots i, si ens hi neguem, el comte-duc d’Olivares es treu de la màniga la llei d’Unió d’Armes (1625). Aquí és on els abusos originen la guerra dels Segadors del 1640 de què parla. Sembla, per les seves paraules, que els catalans siguin, com a mínim, uns traïdors a la “patria leonesa-castellana”.

Per què no parla de la guerra del francès? Més malament que llavors Espanya no hi ha estat mai i bé que vàrem lluitar aferrissadament contra el nostre veí. La meva ciutat, com d’altres, va cremar pels quatre costats. Però, naturalment, això no toca. No sigui que se’ns reconegui alguna virtut.

I. JUNYENT DUOCASTELLA Manresa