Procés llarguíssim

Se’m fa molt pesat haver d’esperar la independència de Catalunya una vegada per totes, ja que estic veient que entre nosaltres, els independentistes, no som capaços de posar-nos d’acord en l’estratègia perquè ni els tribunals no puguin tombar-la.

Cada vegada fem experiments, quan en realitat això hauria de ser l’acció definitiva perquè el procés culminés satisfactòriament, sense cap inseguretat que l’adversari no reaccionarà i ens deixarà fer lliurement la desconnexió de Catalunya.

La nostra ingenuïtat ens està costant exilis, presons i inhabilitacions, quasi de per vida, i no ens ho podem permetre en absolut.

I jo com ho faria? Doncs sense romanços, anant al gra, amb cap innocència i guardant el secretisme que no hem sabut mantenir. Se’ns han escapat molts detalls i ells, més entrenats, han sabut veure’ns les intencions i reaccionar per parar les nostres idees avançades. D’acord que probablement ho hem fet pensant que s’acovardirien davant la nostra valentia de “proclamar i després parar” la independència, però no va ser així.

¡Fora innocències! Si no, haurem d’esperar 300 anys més. LLUÍS VINUESA SERRATE Terrassa