El lloguer i la llei

Hi ha força gent que s’inquieta quan veu que els lloguers s’apugen. Hi ha també qui diu –algun polític– que la solució és decretar una limitació de preus.

Així es va fer el 1946 quan el cap de l’Estat publicà una llei molt densa i dura que limitava els preus (llevat d’uns augments irrisoris) i establia una prorroga forçosa indefinida que ha durat fins fa poc. El conegut com decret Boyer fou una primera finestra oberta i després es recuperà una certa llibertat. Fins llavors el Govern espanyol no havia entès que els preus no s’apujaven per una conxorxa dels propietaris, sinó per l’enorme inflació del país.

Els efectes d’una llei prohibitiva son sempre imprevisibles; alteren el funcionament natural del mercat i en el nostre cas han desanimat –durant els 71 anys que ha durat la limitació– la iniciativa privada, el gran motor d’aquesta economia, que gairebé ha deixat de fer pisos de lloguer. I és ben clar que una llei que durant 71 anys ha fixat els preus i ha impedit que els contractes s’acabessin és prohibitiva. La pujada actual es corregirà així que la iniciativa privada, en busca de bons rendiments, s’aboqui a construir. I també passarà que si edifica en excés, els preus podrien tendir a baixar. Tot això si no hi torna a haver una inflació desbocada.

Durant aquests temps a l’entorn dels 71 anys els propietaris –grossos i modestos– han estat sacrificats. Han hagut de suportar una espoliació dissimulada i fer el lloguer social (barat) que corresponia al Govern central.

F. FONT DE RUBINAT

Reus

Subscriptor

FE DE ERRORES. La muerte de Valery Rozov mientras practicaba salto base en el Ama Dablam se produjo el pasado noviembre, y no esta temporada como parecía desprenderse del reportaje publicado ayer en la página 44.