Un amic a la presó

Fa un any que tinc un amic a la presó, fa un any que no és a casa amb el seus i fa un any que no pot fer les coses que li agraden i les que no. Fa un any que no és lliure. Fa un any que espera que la justícia faci justícia. Diuen que hi ha risc de fugida, que amb els contactes que té pot marxar fàcilment a un altre país. No hi ha cap altre motiu per no poder sortir de la presó i esperar un judici just. Les acusacions, com a mínim, generen dubtes. No són clares. Tot i així la simple possibilitat que pugui fugir és un motiu per tenir-lo tancat. No calen altres consideracions.

Sempre he cregut que les lleis han de tenir com a objectiu principal protegir la persona, la seva dignitat i la seva llibertat. Ens repetim que vivim en un Estat de dret i no ens cansem de sortir al carrer quan creiem que hem de defensar els nostres drets col·lectius. A vegades oblidem, però, les persones, moltes de les quals viuen situacions injustes.

Alguns somiem amb una societat més humana on la persona sigui realment l’eix de tota activitat política i on sempre es pensi en el millor per a ella. Hem de recuperar els principis de l’humanisme cristià, en què es basen els fonament democràtics de l’Europa que tant admirem. Només així tornarem a posar la persona en el centre de la nostra activitat.

Tots tenim dret a sentir-nos protegits i emparats per un Estat on hem pogut escollir els nostres governants i on teòricament tenim tots els drets fonamentals reconeguts.

El meu amic no entén el que li està passant i jo tampoc. El meu amic es diu Sandro Rosell.

SANTIAGO CASAS BEDÓS

Sabadell