Títols comprats

Com a conseqüència de l’enrenou que vivim pels títols universitaris de Cristina Cifuentes i de Pablo Casado, m’agradaria explicar el meu cas, esdevingut el 1969. Jo estava llavors inscrit en un curs de comptabilitat a l’Acadèmia Hispano Francesa de l’avinguda Portal de l’Àngel de Barcelona que es feia a distància.

Com que la meva empresa em va obligar a gaudir dels 30 dies de vacances al febrer, vaig optar per dedicar totes les hores disponibles –una mitjana de 18 diàries– a treballar per al curs, que vaig acabar abans de les meves vacances.

Quan vaig presentar el treball final i vaig sol·licitar el corresponent títol, el director del centre em va citar al seu despatx per dirme que l’aprofitament havia estat molt bo, que la feina estava molt ben feta, però que no podia concedir-me el títol perquè no hi havia dedicat els mesos necessaris (parlava de pagament, esclar) i el benefici per a l’acadèmia no era suficient. Per a mi va quedar molt clar llavors que molts títols no es guanyen, es compren.

J.M. MERINO ALCÁNTARA Subscriptor

Barcelona